La Font de la Ceba, un punt de trobada recuperat / Joan Casellas i Carbó
Casellas i Carbó, Joan


En: El Foradot. Montblanc, núm. 69 (novembre-desembre 2011), p. 31 : il.

Finalitza a Ràdio Montblanc Qui és, què fa i què pensa (QQQ) : un balanç sociològic / Joan Casellas i Carbó
Casellas i Carbó, Joan


En: El Foradot. Montblanc, núm. 67 (juliol-agost 2011), p. 28-29 : il.

40 anys de la Marxa de la Llibertat a la Conca / Joan Casellas i Carbó
Casellas i Carbó, Joan


En: El Foradot. Montblanc, núm. 96 (octobre 2016), p. 30-33 : il.

El portal de Marcel Duchamp a la Bisbal d'Empordà / Joan Casellas
Casellas i Carbó, Joan


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 418 (desembre 2015), p. 52-59 : il. (Focus) 
Notes.

Marcel Duchamp ha estat un dels artistes més influents en l'art contemporani. Autor d'una producció escassa i d'elaboració lenta, quan tothom el creia retirat de la pràctica artística va sorprendre amb l'última de les seves grans obres, Étant donnés: 1) La chute d'eau 2) le gaz d'éclairage, propietat del Museu d'Art de Filadèlfia. L'obra és un muntatge que ha de ser vist a través d'un forat practicat en una porta de fusta, una porta que sempre s'ha considerat d'origen català. Finalment, Joan Casellas n'ha localitzat la procedència exacta: el portal de la botiga d'un antiquari de la Bisbal d'Empordà.

Duchamp&Dalí : una amistat codificada a les sales del Teatre-Museu Dalí de Figueres / Joan Casellas
Casellas i Carbó, Joan


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 413 (juny 2015), p. 26-31 : il. (Focus) 
Notes.

Marcel Duchamp, que formalment no va ingressar mai al grup surrealista, gaudia d'una gran reputació entre els seus membres i amb ells va publicar i exposar per primer cop molts dels seus ready-mades, al mateix moment en què Salvador Dalí triomfava amb el seu mètode paranoicocrític i els objectes de funcionament simbòlic. Duchamp i Dalí van ser bons amics. De fet, en els últims anys s'han publicat diversos estudis que demostren que aquesta amistat va ser duradora i va implicar col·laboracions artístiques. L'objecte d'aquest article és analitzar les bases d'aquestes col·laboracions i la codificació que Dalí en va fer arreu del seu Teatre-Museu a Figueres.

Marcel Duchamp a Barcelona : arran del centenari del Nu baixant l'escala / Joan Casellas
Casellas i Carbó, Joan


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 378 (abril 2012), p. 26-35 : il. (Focus) 
Notes.

El Portell de les lletres : Un programa radiofònic de divulgació de la història de la Conca / Joan Casellas i Carbó
Casellas i Carbó, Joan


En: El Foradot. Montblanc, núm. 68 (setembre-octubre 2011), p. 10-11 (L'entrevista) 

La Vida secreta de Marcel Duchamp prop de Figueres / Joan Casellas
Casellas i Carbó, Joan


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 363 (desembre 2010), p. 30-39 : il.

La Formació d'un moviment social: les coordinadores contràries al Pla de Residus / Joan Casellas i Carbó
Casellas i Carbó, Joan


En: Aplec de treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 12 (1994) , p. 171-188
Bibliografia i notes a peu de pàgina.

Estructura social, carisma i vot polític en les eleccions municipals de Montblanc / Joan Casellas i Carbó
Casellas i Carbó, Joan


En: Aplec de treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc. Època 1, núm. 16 (1998) , p. 137-187 (Sociologia) 
Bibliografia.

Crisi social i moviment cívic : la Conca de Barberà i l'Alt Camp contra el Pla de Residus (1990) / Joan Casellas i Carbó ; [pròleg d'Andreu Mayayo i Artal]
Casellas i Carbó, Joan


Valls ; Montblanc : Institut d'Estudis Vallencs : Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, 1996
191 p. : il. ; 24 cm (IEV-Estudis Comarcals, 13)  /  (Monografies. Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, 8) 
Amb el suport de l'Ajuntament de Valls, l'Ajuntament de Montblanc i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arxius. Bibliografia. Inclou annexos.
ISBN 84-86083-36-2

L'objectiu d'aquest treball és analitzar l'experiència de les coordinadores de la Conca de Barberà i l'Alt Camp contràries al Pla director per la gestió dels residus industrials a Catalunya (a partir d'ara Pla de residus) i que s'oposaren a un abocador industrial a Forès (Conca de Barberà), i una incineradora multipropòsit al Pla de Santa Maria (Alt Camp).Les mobilitzacions populars contra el Pla han estat, per la seva magnitud i unitat, un dels fenòmens socials més importants dels nostres pobles en les darreres dècades. Les mobilitzacions massives, consistents i persistents de gener a finals de l'any 1990, de ben segur fruit d'un passat amarg i un present incert, varen desfermar la caixa del descontentament. Ara, en la perspectiva que dóna el temps, podem copsar millor, si pot ser, la importància d'aquest moviment popular i reconstruir uns fets que afirmen que els pobles no són titelles, sinó actors que, a voltes, es rebel·len contra allò que consideren injust i indigne.